dimarts, 30 de desembre del 2008

Homenatge a Joan Brossa

Brossa sorprèn amb la senzillesa de les seves propostes, tanmateix ens fa pensar. Escullo la Clau de serres lletrades perquè em suggereix coneixement, obertura, accés, empatia, tolerància, misteri, estètica i m’evoca al meu món meravellós de l’scrabble. Tot un còctel colat per la intel·ligència i clarividència brossiana.


Clau de serres lletrades, 1982
Joan Brossa
a les

6 comentaris:

  1. Francesc30 de desembre del 2008, a les 16:44

    veig que tu també tens Brossa al blog... suposo que estem reclutats a la causa per la mateixa persona... ;)

    ResponElimina
  2. Belart30 de desembre del 2008, a les 16:58

    En efecte. Deu ser que ens veu la casa per passar-hi l'escombra...

    ResponElimina
  3. abloccedari1 de gener del 2009, a les 20:23

    Un homenatge delicat i lletraferit. Merci per compartir-ho i brossany 9!

    puigmalet

    ResponElimina
  4. Belart1 de gener del 2009, a les 22:56

    Gràcies. Sempre és un plaer anar de la mà dels millors. Brossany 9!

    ResponElimina
  5. Víctor Pàmies i Riudor21 de gener del 2009, a les 16:31

    Belart, has escollit un poema brossià fantàstic: ja no només hi ha les claus musicals, sinó també les claus de lletres. Quina porta deu obrir? ;-)

    Gràcies per participar en l'homenatge!

    ResponElimina
  6. Belart22 de gener del 2009, a les 8:32

    La clau és aquesta... es tracta d'obrir i no pas de tancar. Quan veiem una clau tendim a pensar en obrir portes. No obstant, potser no hauríem d'oblidar que també s'empra per tancar. Com dic en el post, en absolut és la intenció, sinó el mitja per arribar a...

    ResponElimina

què hi dieu?