Asseure’s a les escalinates aprofitant l’ombra. Escoltar un guitarrista que toca a la brisa que ens regala la frescor d’una tarda calorosa. Seguir amb la vista un gos que borda una noia que passa amb un gelat a la boca, el llepa. Albirar el Tibidabo just enfront, coronant una paret amb safata de teulades. Dos enamorats, ajaguts en un dels espaiosos esglaons, s’acaronen i es petonegen, mentre el gos ha deixat de fer soroll i els observa amb les orelles en punxa. Uns orientals prenen testimoni d’aquell moment en llurs càmeres fotogràfiques, de video i en la seva cambra cerebral.
El rellotge, immòbil fins aquell instant, corre de sobte, de pressa, vint-i-set minuts, diu, des que he arribat.
Aixecar-se i començar a desaparèixer.

Senzillament deliciós. Deliciosament senzill.
ResponElimina