Justament quan la carretera local travessava aquest poble, des del cotxe estant vam veure una gran pancarta de vora a vora en la que hi podíem llegir en majúscules grosses “A CAÑOTA”. Comentàrem al cotxe que es diu igual que un restaurant que coneixem a Barcelona i... per sorpresa nostra, avançàrem i descobrírem que a sota, en lletra més menuda hi posava la direcció de Barcelona. A la part posterior hi figuraven els noms dels amos i la inscripció “desenxavos boas festas ...un anaco de Galicia en Cataluña”. No hi ha dubte de la seva procedència i del bé que li van les coses.
Entre comentaris i bromes vam arribar a Santa Comba de Bande. Un bateig no ens va permetre completar la visita, però tinguérem la sort que se celebrà exterior i accedírem a dintre amb l’emoció dels petits llocs carregats d’història. Un arc de ferradura actuà com a benvinguda abans de penetrar en l’espai sagrat de l’altar major i ens transportà a l’època perromànica i precatòlica. Vaig contemplar les voltes de canó, encara que no del tot complertes, i la volta d’aresta que suporta el cimbori, al creuer, tècniques aquestes que es resoldran millor i s’empraran durant tot el romànic.
Em vaig fixar en les pintures a l’absis, no de gran qualitat però almenys vaig identificar-ne el motiu Trinitari envoltat del Tetramorfos. A l’intradós de l’arc de ferradura el sol, la lluna i les estrelles. Algun significat deu tenir, però el desconec i, de moment, passo pàgina.
Santa Comba de Bande, segle VII
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada