Antoni Amat

Acabava el 2005 passejant pel Born. El darrer dia de l’any, el carrer Montcada m’engolia de nou, com tantes vegades. Entre els vells costums i una espècia d’intuïció, pujava les escales que m’havien de conduir a la Galeria Maeght.

Avui, dos anys després, hi he tornat a anar, vull dir a la galeria. Massa temps, els bons costums s’han de sovintejar més. L’Antoni Amat encara hi exposa, com al 2005, la seva obra que tant em va agradar. No són pas les mateixes peces encara que l’estil i la tècnica que li donà tan bons resultats perduren en els nous quadres. També he tornat a demanar permís per extreure’n unes instantànies i no m’han posat cap impediment. És d’agrair.

2005

2007