dilluns, 5 de maig de 2008

Un fals taller

En aquests moments m’atreviria a dir que ja he acabat de pintar la terrassa. Com que no disposo de gaire temps i la terrassa, afortunadament, és força gran, he hagut d’anar pintant a trossos. Els dies de festa, no tots, he fet un intensiu i he avançat força, però mai prou per concloure definitivament la feina.

Avui he pujat a tres quarts de cinc i he baixat a tres de deu. Les darreres pinzellades gairebé les he fet a cegues, tot i que la tènue llum que encara s’esgarrapava del sol fugint m’ha permès entreveure el que era sec del que jo humitejava en lliscar el rodet per la superfície de la paret. Car, un bon pintor, encara que no sigui professional, proporciona dues capes de pintura a l’objectiu. I jo, que en sóc dels bons, m’hi he aplicat d’allò més.

Ja sense llum, m’ha donat temps a rentar els estris i endreçar-ho tot de qualsevol manera a la caseta. I qualsevol diria que, en entrar-hi, allí s’hi troba el taller del pintor, de brotxa grossa, però.

L'atelier de la Rue Condomine, 1870

Frédéric Bazille