Avui he pujat a tres quarts de cinc i he baixat a tres de deu. Les darreres pinzellades gairebé les he fet a cegues, tot i que la tènue llum que encara s’esgarrapava del sol fugint m’ha permès entreveure el que era sec del que jo humitejava en lliscar el rodet per la superfície de la paret. Car, un bon pintor, encara que no sigui professional, proporciona dues capes de pintura a l’objectiu. I jo, que en sóc dels bons, m’hi he aplicat d’allò més.
Ja sense llum, m’ha donat temps a rentar els estris i endreçar-ho tot de qualsevol manera a la caseta. I qualsevol diria que, en entrar-hi, allí s’hi troba el taller del pintor, de brotxa grossa, però.
L'atelier de la Rue Condomine, 1870
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada