dijous, 11 de juny de 2009

J'Accuse

Fa uns mesos, en Peter Greenaway va impartir una Master Class al MNAC en motiu de la presentació de la seva nova pel•lícula “Ronda de Nit”. Fascinat pel tractament que fa del quadre homònim que va pintar Rembrandt el 1642, vaig decidir que l’havia d’aconseguir i, efectivament, pocs dies després ja la tenia al meu poder. Ara dorm en algun racó de l’ordinador... encara per veure.
Avui he tingut l’ocasió de veure un documental sobre aquesta pel•lícula explicat en veu pròpia del director. Ha estat gairebé una hora i mitja d’arguments i conjectures més o menys demostrades sobre el que realment representa el famós quadre de Rembrandt. Com sempre, Greenaway aprofita el seu treball per demostrar que la societat actual és analfabeta en la lectura de les imatges, acostumada a interpretar els textos i deixant perdre’s la informació i les interessants lliçons que amaguen moltes imatges de diferents tipus i formats.
Sota la innocent aparença d’una escena per ressaltar la importància de la milícia d’Amsterdam en una època, segle XVII, en què aquesta ciutat concentrava bona part del poder econòmic i artístic d’occident, s’hi amaga l’acusació d’un assassinat que el propi pintor denuncia a través de la imatge. Hi ha 34 personatges reals, amb nom i cognoms, que representen les famílies benestants i poderoses de la ciutat, que pertanyen a l’aristocràcia i l’alta burgesia.
Greenaway analitza cadascun dels personatges i els exposa als ulls de l’espectador per anar confeccionant la teoria d’una conspiració que havia d’acabar en un assassinat. Utilitza totes les pistes que Rembrandt diposità a Ronda de Nit a través dels gestos, símbols, objectes, mirades, posicions, etc. El mateix pintor està allí, barrejat entre els diferents personatges com a testimoni d’un fet que, tanmateix, havia de significar la caiguda de la seva popularitat i prestigi. Com havien de deixar que un simple pintor acusés gent tan poderosa? Les maniobres per acabar amb la fama del pintor més rellevant de l’Amsterdam d’aquell moment el portaren a haver d’instal•lar-se a les afores, és a dir, a sortir de la vida pública i condemnar-se a l’oblit i a l’abandó.
Sens dubte, aconseguiren tancar un cas per salvaguardar els seus privilegis, però que amb el pas del temps, 4 segles més tard, Greenaway ha volgut tornar a obrir i mostrar al món sencer el que al seu parer va ocórrer l’any 1642 a la ciutat d’Amsterdam.


Ronda de nit, 1642
Rembrandt