divendres, 18 de setembre de 2009

La Catredal de Palermo

Una de les característiques de Sicília és la presència dels normands en la seva arquitectura. És clar que Sicília és un lloc tan estratègic que moltes cultures han buscat la seva acollida i establir les arrels per perllongar una història que, amb el temps, s’ha nodrit del mestissatge, de la barreja, de la convivència.

La Catedral de Palermo és un bon exemple del que exposo. Els normands, en arribar a lisola bella, van reformar mesquites àrabs i palaus que, juntament amb l’ambició i el talent, van produir espectaculars obres arquitectòniques. El major tresor que pot contemplar l’espectador és el seu pòrtic, d’estil gòtic català que testimonia la presència d’algun avantpassat nostre. Tot l’edifici és espectacular, amb una forta empremta àrab, potser perquè abans fou mesquita, construïda sobre una capella, tot s’ha de dir. Mostra d’això és la inscripció del Corà que encara avui sobreviu en una de les seves columnes.

La nostra expedició es dispersà, uns a l’interior i altres a fora. Cadascú va viure el moment en solitari. Jo, personalment, vaig romandre més temps a l’exterior que a dintre. Els merlets, els arcs, els relleus, els diferents estils superposats, en conjunció, tot plegat feien del Duomo un lloc de contemplació atemporal.



1 comentari:

Anònim ha dit...

haruki murakami, tokio blues geniala albert, m'ha agradat molt. recomana'm més manduca. Siau mamón !!!!