dissabte, 31 d’octubre de 2009

L'Oasi Català

Heus ací la sort que tinc de viure a Catalunya. Mentre Espanya s’enfonsa en una competició entre qui pot generar la més pudent de les corrupcions, a casa meva, des de sempre, hi ha hagut el que se n’ha anomenat l’Oasi Català.

Avui llegia a l’Avui com la seva editorial es posava les mans al cap amb el tracte desmesurat als de l’afer de Santa Coloma. Més endavant, ERC recordava com el jutge Garzón havia atacat l’independentisme en les Olimpíades del ’92. També llegia que des de El Mundo i Intereconomía només fan que argumentar que el nostre país no es pot autogovernar, perquè ja s’ha vist com acabem. Ah! També li ha tocat rebre al Toni Soler pel Polònia, en què sembla ser que dóna una imatge dels polítics catalans que perjudica el seu honor i envalenteix els de Madrid.

És clar, ara ho entenc! Hi ha una conxorxa contra Catalunya! Tots els poders mediàtics espanyols aprofiten qualsevol petita relliscada sense importància per arremetre contra el meu poble! Què s’han cregut! Mira que emmanillar aquesta bona gent que segur han estat víctimes d’un engany en el pitjor dels casos, o d’un terrible error!

No, no em deixaré prendre el pèl. Jo sé que Catalunya està immaculada en temes de corrupció i que aquí, malgrat el que s’entestin en demostrar-ho, sempre fem les coses amb seny i molt seriosament, i mai podran demostrar res. No podran tacar l’oasi català.

3 comentaris:

Francesc Gelabert ha dit...

No crec que Catalunya estigui immaculada del mal de la corrupció, potser el famós Oasi el que feia era amagar aquestes vergonyes, però sembla que això s'ha acabat, i segurament és bo que així sigui.

El que és veritat, és que tota petita relliscada de qualsevol català, serà sempre magnificada i multiplicada per 7.000.000 pels mitjans de comunicació espanyols, i espanyolistes per tal de culpar a tot un poble, i aprofitar per dir que no ens podem autogovernar (segur que no ho fem pitjor que ells), i el que cal és deixar d'escoltar, llegir, o mirar aquest tipus de mitjans, que diguin el que vulguin, cal que fem la nostra independentment del que pensin a fora, no ens aportaran mai res de bo.

Per altra banda espero que la part de l'Oasi Català que sempre ha englobat una manera de fer política més educada que en d'altres contrades no desaparegui mai, perquè cap parlament no hauria de ser un galliner.

Belart ha dit...

Amic Gelabert,
És veritat el que dius, però em treu de polleguera veure que els catalans sempre tenim una excusa mirant a Madrid, perquè des d'allí, diuen, aprofiten qualsevol cosa per minar la nostra situació.
A veure, aquí som tan sòmines i mal parits com allà, i ja va sent hora que alguns se n'adonin! Això de l'Oasi Català és un invent tant irreal com estúpid que en el seu dia algú es va creure.
Una abraçada.

Francesc Gelabert ha dit...

Està claríssim, aquí hi ha tants "mangantes" i malparits com allà, i com a tot arreu, estic convençut que a tot arreu hi ha les mateixes proporcions.