dijous, 28 de gener de 2010

El final del jorn

Hi ha dies que sembla que no s’acaben mai. Sempre tens l’esperança d’encetar una jornada productiva, no sé en quins termes, potser en el sentit més ampli del mot, aquell que et possibilita créixer o gaudir amb les decisions que vas prenent a mesura t’arriben les coses. Però vet aquí que de vegades es torcen i tot inicia un camí cap a l’embolic difícil de redreçar.
Avui anaven del tot tortes. Tot i així, compto amb el millor equip i no tinc cap dubte, ens en sortirem. El pronòstic per als propers dies espantaria qualsevol, però no pas a nosaltres que ens creixem davant les adversitats. Bé, si més no, davant algunes adversitats.
Ara bé, sé que tot és relatiu. Quan arribo a casa sempre et tinc a tu, l’ànima d’un món que hem escollit recórrer plegats. És la il•lusió de l’abraçada reconfortant i de l’aroma de la felicitat.

L'abraçada
Ramon Moscardó