L’inici de tot plegat es remunta a l’any passat en què ens vàrem dedicar a mirar models i pressupostos. Aviat vam veure que la part econòmica variava molt depenent de fins a quin punt ens fèiem nosaltres mateixos les coses. Com que la previsió va ser a un any vista, teníem prou temps per madurar una decisió. Finalment, vam resoldre que només compraríem la matèria primera i que la preparació i el muntatge quedaria al nostre càrrec.
Aquesta setmana hem enllestit la feina definitivament. Enrera queden caps de setmana invertits en pintar la terrassa, tintar la fusta, aixecar l’estructura de la pèrgola, cobrir-la i aïllar-la de la pluja i, per últim, complaure’ns amb els darrers retocs.
Sovint ha sortit la conversa sobre el fet de fer-se un mateix les coses, sempre i quan estiguin a l’abast, o bé optar per què ens ho facin. Molts són els inconvenients de “crear”: la inexperiència, el temps, les equivocacions, els dubtes... En canvi, per una sola cosa mereix passar tot això: la satisfacció. Hi ha d’altres punts a favor, és clar, però la sensació d’orgull i de capacitat que ens ha quedat ens omple de goig.
S’ha argumentat massa sobre els genis i la creació. I també són moltes les veus que relacionen l’acte de crear amb l’experiència, és a dir, amb la capacitat de sacrifici i de treball acumulats pel temps. Aquesta és la via que optem molts de nosaltres per dur a terme petits projectes a través dels quals satisfem necessitats interiors. Un guisat requereix una elaboració, un escrit, una obra, un quadre, una peça de vestir, un web, un esport, tocar un instrument... tot es fa per experiència adquirida. El geni, a més, hi aporta un toc subtil que diferencia un bon treball d’una obra d’art.
No som pas genis, però en reconfortem amb un bon treball.
1 comentari:
Bona feina!!!
Publica un comentari a l'entrada