L'activitat quotidiana es veié alterada per una d'aquelles cançons especials, sentides, que pertanyen a les escollides de l'àlbum dels records. Les notes marcaven una melodia tan coneguda com gairebé oblidada, encara que no tant, perquè les paraules brollaven a la boca com en els vells temps.
La qüestió és que a les acaballes del tema jo em trobava absolutament quiet, assegut a la cadira totalment absort i aliè a tot el que s'estava produint aprop meu. El darrer minut és memorable. Les veus callen, els instruments parlen; però sobretot parla el trombó que s'erigeix en l'autèntic protagonista convidant a guitarres, teclats i trompetes a abaixar les seves veus.
Ideologies a part, un bon grup, una excel·lent cançó... almenys per mi.
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola, Belart:
Sembla que el video al que portava l'enllaç ha desaparegut. Suposo que la cançó era aquesta, oi?
http://www.youtube.com/watch?v=whVUc6JU1r8
Bona cançó! :-)
Publica un comentari a l'entrada