divendres, 15 d’octubre de 2010

Maurici!?

És ben cert que les coses més evidents moltes vegades no es veuen, però algunes es beuen. M'explico.
Qui em coneix una mica, sap de la meva passió per l'escuma i més concretament per la Moritz. Avui, la Natàlia m'ha fet saber que l'èxtasi que experimento en cada glop moritzenc és com si fos mauricenc, doncs Moritz és Maurici. I dic que és evident perquè fonèticament és molt similar al Maurice francès, sense aguditzar-lo, però.
Així, mentre em foto una Moritz el que faig realment és engolir-me un Maurici. Això que en principi pot crear algun conflicte, no només perquè per mi no és el mateix intimar en femení que en masculí, sinó perquè moltes de les imatges, ideals i experiències ara agafen un nou matís, en realitat no ha de canviar la nostra relació. En absolut. És com quan comences a festejar amb la parella, que al principi tot és bonic i ple de gràcia. Amb el temps, afortunadament, l'estat d'idiotesa va desapareixent i vas descobrint la veritable persona amb la que decideixes compartir, per un temps sempre indeterminat, anys de la teva vida.
La Moritz em va seduir i, en assaborir-la, em va conquerir. Segueixo estant atordit després dels anys, i el fet que hi hagi un Maurici amagat no és suficient per trencar un idil·li que, com el més gran i estúpid dels enamorats, no vull que mai desaparegui.
Ich liebe dich!

2 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Durant els darrers mesos he estat reduint la ingesta d'alcohol (bàsicament per estúpida solidaritat masculina amb la gravidesa de la parella). Doncs de totes les cerveses sense alcohol que he ingerit (i en un són un bon grapat), la millor, amb diferència, és l'Aigua de Moritz. Un altre punt a favor del Maurici.

Zulogaarden ha dit...

Aah, no. Et prens _una_ Maurici, que no un Maurici. Cervesa en Masculi, quines idees...

I un vot mes a favor de l'aigua de Moritz.