diumenge, 8 de juliol del 2007

Notes

Notorietat. La conversa, finalment, ha girat entorn a la necessitat dels individus per destacar en alguns aspectes. Hi ha qui es conforma en saber-se útil i considerat, però sense fer-ne ostentació; a aquest li diuen modest. Hi ha qui sobresurt espontàniament, sense proposar-s’ho, i és l’admiració dels altres, els quals potser creuen que és talentós. Hi ha qui amb treball i dedicació pot excel·lir amb més o menys fortuna, vist en el seu cercle com a perseverant. Hi ha el que és sabedor de les seves virtuts i les escampa als quatre vents, però que, en el fons, sempre està disposat a invertir les seves extraordinàries capacitats en donar-te un cop de mà; són els superbs de bon rotllo.

Diguem que tots aquests són respectats i admirats. Però n’hi ha uns que la notorietat l’assoleixen a causa de rebaixar, anorrear, empetitir, meysprear, infravalorar... els mèrits o qualitats dels altres, com jo faig ara amb aquests. Aquests podem dir que són els superbs xungos o, simplement, uns notes.

La supèrbia de l'ignorant, 2006

Jordi Gamón Blanch

1 comentari:

EQMEVD ha dit...

Hi havia una vegada dos veïns que es morien d'enveja l'un per l'altre.
Quan un comprava una vaca, l'altre es comprava dos porcs, la qüestió és que l´un sempre volia ser més que l'altre.
I així anaven fent fins que un dia un geni els va dir que els concediria tots els seus desitjos. Tots amb una única condició: que de tot allò que demanessin, el seu veï en tindria el doble.
I al cap del temps, allà els veus els dos veïns, un borni i l'altre cec, un coix, i l'altre sense cames.