dimarts, 16 d’octubre de 2007

Sol, solet...

Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre:
el mur hi era humit
pro el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret.

I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.

Visions & Cants
Joan Maragall


Lores
Cristina Castrillejo

1 comentari:

goool ha dit...

ei belart m'ha agradat molt aquest poema, trobo que és una manera molt bonica d'ornar el bloq. Endavant belart.