Com anell al dit

Llegeixo avui que les parets de Barcelona s’omplen de tags i que la proliferació de murals artístics ha caigut vertiginosament. Els agosarats que intentin enriquir els carrers de la ciutat s’exposen a multes importants. Per això, el factor temps és molt valorat, doncs fer un tag pot suposar uns minuts, mentre que un mural requereix una despesa considerable en temps i material. I tot per a què? Per a què després vinguin unes brigades de neteja de l’ajuntament i l’obra sigui més efímera que mai: un dia? dos? una setmana?...
I parlant de neteja, resultat que l’Ajuntament ha d’invertir més diners per suprimir els tags que quan es feien grafits artístics.
Sr. Hereu i companyia, facin-s’ho mirar. S’estan carregant –ja se l’han carregat- un motiu d’admiració de la nostra ciutat arreu del món, un actiu en forma d’art, i estan cobrint de gris la història del grafit a Barcelona.
Si hi hagués un canvi de color en les properes eleccions no crec que es modifiqués aquesta ordenança. Tant de bo. De moment, el meu desig per vostès és com el seu per als grafits. A veure si desapareixen d’una puta vegada! Els hi està com anell al dit.