dimarts, 8 de gener de 2008

Kafka a la platja

El meu llibre d’aquestes festes ha estat Kafka a la platja. D’acord que han estat molts dies per només un llibre, però també han estat infinits els compromisos, tan socials com familiars, que no deixen de ser socials.

Tot just avui l’he acabat. Encara percebo l’atmosfera murakamiana al meu voltant, em persegueix i no me’n deslliuro així com així. Suposo que demà, en aixecar-me del llit i en anar prenent consciència del nou dia, també notaré aquesta boirina particular que potser trigarà un temps a marxar.

Un llibre que desitges reprendre tan bon punt tens una estona lliure és un llibre amb el que hi penses quan no l’estàs llegint. El seu contingut no és com un glop de refresc, que desapareix de seguida, sinó com una cullerada de melmelada que, després d’haver-la ingerit, encara la tens present en repassar-te els llavis amb la llengua. I quantes repassades he fet d’aquest llibre fora de la seva lectura!

Murakami és l’autor dels móns paral·lels plens de metàfores les quals el lector va comprenent a mesura que aprofundeix en l’obra. Personatges que desdoblen l’ego, temps que es barregen en un mateix espai, reflexions a tothora sobre l’existència i sobre el sentit i la direcció de la vida dels seus personatges, omplen les pàgines d’una història compartida de manera intermitent.

La complexitat de la comprensió de les metàfores o de les situacions que fluctuen entre la realitat i el seu límit, m’han impedit copsar en tota la profunditat l’intercanvi d’experiències dels personatges. He tingut dificultat en interpretar el sentit del missatge en moltes ocasions, havent de tornar a rellegir un paràgraf, una plana o un capítol. I segur que justament ha estat aquest esforç afegit barrejat amb l’excel·lent narrativa de l’autor el que m’ha portat a escriure aquest post, sense gairebé haver-ho paït.

Si alguna ànima arriba a caure per aquí i vol entrar en un debat sobre aquest Kafka a la platja, em plaurà molt veure la seva reflexió en els comentaris sobre qualsevol dels múltiples temes a tractar d’aquesta magnífica obra que em resisteixo a donar per acabada.

1 comentari:

jaka ha dit...

A mi es un llibre que em va agradar molt, molt, potser no hi faig tantes lectures com tu i no hi vaig veure tantes coses amagades, però el que em va agradar sobre tot van ser els diàlegs dels seus personatges inclosos els gats.
També li vaig dedicar un post, no tant maco com el teu però...
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-la-jaka/category/32/general/2007/10/03/parlar-amb-els-gats
=;)