Avui, després de molt temps, anys diria jo, se m’ha vingut a la ment la imatge del Laocoont i els seus fills devorats per les serps. No sé quin mecanisme o quina regla de tres ha obert la porta d’aquest record. La història d’aquest episodi no li veig cap similitud amb cap fet del meu entorn amb el que el pugui relacionar, i espero que no sigui cap premonició de res. Les raons que siguin són molt ben vingudes perquè la contemplació d’aquest grup és sempre un regal, malgrat que la temàtica tingui el dramatisme i el moviment del dolor i la desesperació.
Laoocont i els seus fills, II aC
Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
1 comentari:
De quan estudiava BUP aquesta és una de les escultures que més recordo i una de les meves preferides.
Publica un comentari a l'entrada