Michelangelo Merisi

Un tros d’ou de xocolata i una copa de cava allargaven un dinar abundós de per sí. Quan s’han compartit moltes sobretaules, el més intel·ligent és buscar-se un bon lloc al sofà i seguir la xerrada una mica més còmodes, lliurant el cos de la posició de quatre a la que ha estat forçat mentre se li omplia l’estómac de forma incontrolada. Un gest que ben podria respondre a un acte reflex ha encès la TV. La primera imatge, una cara d’un jove amb una flor amb una resposta d’esglai de figa flor com a reacció a la mossegada d’un llangardaix.

Els que coneixem una mica l’obra de Caravaggio de seguida ens hem familiaritzat amb l’escena. Jo m’he quedat enganxat al televisor fins que han sortit les lletres finals. La vida d’aquest pintor és realment de pel·lícula. Reuneix tots els ingredients, l’emergent caràcter d’un personatge que s’obre pas pel seu talent malgrat els obstacles, disputes i duels, amors i traïcions, reconeixement i incomprensió, enveges, etc. És de destacar la capacitat dels realitzadors del film de representar escenes que l’espectador serà capaç de reconèixer com a les que es trobarà davant d’una obra de Caravaggio, per no dir la del propi pintor, molt ben caracteritzat.

Les diferents vicissituds el porten a abandonar Roma, Nàpols i Malta. És en aquesta darrera destinació que aconsegueix ser nomenat cavaller vestint la Creu de Malta de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem. És també en aquesta etapa, sobre el 1607, que realitza una esplèndida “Decapitació de Sant Joan Baptista”, patró de l’ordre.

Una ràpida visita al que potser fou la seva vida i la seva obra.

Decapitació de Sant Joan Baptista, 1608

Caravaggio