dimecres, 9 d’abril de 2008

Mr. Over There

No ens havíem pas d’imaginar que divendres ens costaria tant arribar a dinar. Sortíem de l’aeroport sobre dos quarts de quatre i arribàvem a la fonda potser a les quatre. Ens sortí a rebre l’encarregat de la fonda, que encara no tenia nom, i ens instal·là a cadascú en les seves habitacions. Fins aquí tot correcte.
En un anglès Home English, com l’ha definit la B., ens explicà quatre coses sobre el funcionament de les instal·lacions i ens acompanyà fins a la porta d’entrada de l’Old Town. Jo creia que aquí se separaven els nostres camins i que ja podíem començar a buscar lloc on menjar alguna cosa, devien ser ja tres quarts de cinc o les cinc.
Il·lús! I veig que arrenca al davant nostre i comença a explicar-nos les curiositats de la vila a mesura que anàvem endinsant-nos pels seus carrers. La metodologia del sermó era curiós, si més no. Consistia en un comentari sobre el motiu d’interès, una pausa dramàtica, i una frase amb doble sentit que intentava carregar d’una certa ironia, d’humor. Tot just finalitzava, feia un gest entre mitja i un quart de volta amb una estranya habilitat en els seus peus i... som-hi un altre cop! Nosaltres teníem complex d’afamats i d’ànecs seguint la mare, bé, el pare en aquest cas.
Ara bé, si hi ha alguna cosa que m’ha copsat d’aquest personatge és la seva forma de dirigir-se a nosaltres i situar els llocs d’interès. Deia abans que emprenia la marxa una vegada lliurada la ironia de l’anterior comentari. De sobte s’aturava. Desplegava els seus braços, l’esquerre o el dret segons la situació de l’objecte a comentar, i deia “Over there... bla, bla...) Déu! Encara em ressona al cervell aquest Over there. Segur que de tantes vegades que ho va arribar a dir. Aquella nit, entre somnis, veia l’estrafolària cara amb somriure esquizofrènic que repetia constantment Over there, over there, over there.
Ara no en tinc cap dubte. Mr. Over There és el seu nom. I no només per a mi. Estic convençut que a casa seva la seva mare el renya amb Over There pujat de to. I la seva parella, no puc si no imaginar-me-la acaronant-li els cabells amb veu sensual dient-li My Over There (Uff! Se m’ha posat el bell de punta)
En fi, demà o demà passat us diré on vam anar. Avui, ELL ocupa l’únic espai d’aquest post.