Ahir es va produir el relleu. Les paraules “canvi” i “esperança” són, de ben segur, les més pronunciades entre aquells que esperen que l’elecció del nou president dels EEUU representi un punt d’inflexió respecte l’anterior mandat i la política portada a terme pels ja antics residents de la White House.
I l’art també se n’ha ressentit. És cert que Obama trenca motlles? De veritat pot representar el que està en boca de tothom? No ho sé, el temps ho dirà. Però la realitat és que Obama s’ha transformat en una icona que emergeix a través del Pop Art de la mà del graffiter Shepard Fairey. Quan els retrats institucionals adopten els formats clàssics per transmetre la solemnitat del càrrec, del personatge, de la institució, i busquen normalment fórmules pròpiament academicistes i distants, Obama apareix a l’estil més pur warholià, des de baix, des del carrer, des d’allà on ha rebut el suport més gran.
El que sobta és que aquest cartell propagandístic de la campanya passi a engrossir la National Portrait Gallery de Whashington, ben nodrida de rostres presidencials de la història d’aquest país.
I l’art també se n’ha ressentit. És cert que Obama trenca motlles? De veritat pot representar el que està en boca de tothom? No ho sé, el temps ho dirà. Però la realitat és que Obama s’ha transformat en una icona que emergeix a través del Pop Art de la mà del graffiter Shepard Fairey. Quan els retrats institucionals adopten els formats clàssics per transmetre la solemnitat del càrrec, del personatge, de la institució, i busquen normalment fórmules pròpiament academicistes i distants, Obama apareix a l’estil més pur warholià, des de baix, des del carrer, des d’allà on ha rebut el suport més gran.
El que sobta és que aquest cartell propagandístic de la campanya passi a engrossir la National Portrait Gallery de Whashington, ben nodrida de rostres presidencials de la història d’aquest país.
Obama Hope, 2008
Shepard Fairey
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada