dijous, 19 de febrer de 2009

Pocahontas

Aquesta nit ha estat força divertida. Cap allà a les 4:00 la Júlia s’ha despertat amb tos i sense poder conciliar el son ha acabat per desvetllar-se completament. De res han servit els inútils intents per adormir-la, ni amb els més amorosos artificis paternalistes.
Així, a les 5:30 ja estàvem esmorzant i, mentre s’empassava una galeta sucada de llet, ha pronunciat “avi Warhol”. Li he fet repetir per si les meves oïdes no estaven encara despertes: “avi Warhol”, insistia. He deixat el cafè (jo també m’he posat a esmorzar) i he anat a buscar un volum d’Història de l’Art que ronda per casa. Li he mostrat alguna de les obres de Warhol i ella, molt contenta, les ha reconegut i hem començat a fer un repàs per les avantguardes.
Ha conegut Cézanne, Braque, Picasso, Matisse (nom que li provocava el riure), Munch, Van Gogh (Van Boc!), Gauguin... almenys d’oïda. Quan repassàvem Gauguin i ha vist les seves pintures d’Haití, ràpidament ha assenyalat una de les índies i l’ha identificat: Pocahontas!
Més endavant, m’ha fet retrocedir de nou fins Pocahontas i, aleshores, després de tres quarts d’hora, ha decidit plegar. Eren les 7:00 i encara quedava estona per marxar a col·legi. No obstant, malgrat la son, hem passat una matinada inoblidable. La recordaré mentre visqui.
Ah! Com oblidar el crit que ha fet sobre dos quarts de set emulant l'obra de Munch! Ai, els veïns...

D'on venim? Qui som? On anem?, 1897

Paul Gauguin