Un exemple del que dic han estat aquests dies en què han coincidit en dates i lloc tres grans fires d’art contemporani: ARCO, ArtMadrid i DeArte. Està clar que el mercat de l’art mou molta pasta, tot i la crisi, i els més llestos i més forts s’enduen el gat a l’aigua.
Aquí, per contra, com sempre ens ho hem de mirar des de lluny amb enveja. La política cultural catalana mostra una altra escletxa de les tantes que se li van obrint a casa.
Diuen que d’on no n’hi ha no en raja, i també que tenim el que ens mereixem. Certament.
Anonymous, 2005
Jaume Plensa a ArtMadrid '09
1 comentari:
Tot i que ja han passat 4 anys des de la publicació d'aquest article, la situació continua idèntica pel mercat de l'art a Catalunya. I no només pel que fa a les exposicions i esdeveniments temporals
sino també pel que fa al patrimoni artístic permanent als museus. Barcelona, tant cosmopolita i europea, està ben desprovista de bons museus i bones obres d'art a nivell internacional. El centralisme en aquest aspecte és força més acusat a Espanya que en molts altres paisos d'Europa, on moltes ciutats a part de la capital, gaudeixen d'excel·lents pinacoteques. Per això les bones noticies en aquest aspecte sempre son benvingudes. És el cas del nou projecte per dur al Port de Barcelona una "sucursal" de l'Hermitage de San Petersburg, museu que té un fons tant enorme que tot i la magnitud de l'edifici en el que s'allotja, encara els manca espai per encabir-hi les obres. Sembla ser que la nova seu a Barcelona només inclourà obres del fons de l'Hermitage per a exposicions temporals, per la qual cosa Barcelona encara quedarà mancada d'un bon fons permanent però si més no és una bona noticia pels amants de l'art. Caldrà veure com evoluciona el projecte.
Publica un comentari a l'entrada