Monjuich

Anar a la muntanya màgica per veure en un resum resumit del Mar de Barceló, a la sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions de l’ONU a Ginebra. Meravellar-me amb les maquetes que reconstrueixen vil•les i palaus de la Vicenza i Venècia del segle XVI, dissenyats per Palladio. Esplèndida la “Rotonda”. Entrar al Laboratori de les Arts per veure què s’hi cou amb la canalla, putinejant objectes, experimentant pares i nens, embrutant-se i construint. Sortir del Caixa Fòrum i remuntar escales amunt fins el MNAC. Estar a punt d’entrar i...
Asseure’s a les escalinates aprofitant l’ombra. Escoltar un guitarrista que toca a la brisa que ens regala la frescor d’una tarda calorosa. Seguir amb la vista un gos que borda una noia que passa amb un gelat a la boca, el llepa. Albirar el Tibidabo just enfront, coronant una paret amb safata de teulades. Dos enamorats, ajaguts en un dels espaiosos esglaons, s’acaronen i es petonegen, mentre el gos ha deixat de fer soroll i els observa amb les orelles en punxa. Uns orientals prenen testimoni d’aquell moment en llurs càmeres fotogràfiques, de video i en la seva cambra cerebral.
El rellotge, immòbil fins aquell instant, corre de sobte, de pressa, vint-i-set minuts, diu, des que he arribat.
Aixecar-se i començar a desaparèixer.