A Palermo, com diuen, vaig veure una ciutat “decadent”. De massa sentir aquest adjectiu ja no me’l crec. Diré que és caòtica, sense voreres, un pel fosca degut a la negror dels seus edificis, potser un pèl abandonats. Però té l’encant dels records, el dinamisme d’una gran ciutat, el soroll de la Mediterrània i ...le birre Moretti!!!
Hi vaig estar dues vegades, en dies alterns. El primer dia anava acompanyat i, per una cosa o per l’altra, se’ns va fer molt feixuc. La canalla sobretot, cal anar amb molt de compte en carrers molt estrets i plens de trànsit. El segon cop, en canvi, hi vaig anar sol deixant-me engolir per carrerons plens d’història i esglésies plenes d’art. Vaig descobrir els Oratoris, com el de San Lorenzo, espais reduïts plens d’escultures i relleus en guix que narren episodis de la vida del sant i expliquen sobre el seu martiri. En aquest cas concret, transcorren les escenes de la vida dels sants Llorenç i Francesc. En la paret oposada a l’altar s’hi representa en el relleu més gran dedicat al martiri de Sant Francesc. I sobre l’altar hi ha una gran sorpresa que no m’esperava. La veritat és que de seguida vaig intuir que podia estar davant d’una pintura del meu admirat Michelangelo Merisi, però no ho sabia del cert. Efectivament, en atansar-me, un rètol informava l’espectador que estava contemplant una reproducció fotogràfica de “La Nativitat amb els sants Francesc i Llorenç”, és clar. L’original fou robat el 1969 del mateix Oratori...
La Nativitat amb els sants Llorenç i Francesc, 1609
Caravaggio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada