dimarts, 28 de juliol de 2009

Quattro Canti

El punt central de Palermo es pot dir que és Quattro Canti. Quan hi vam arribar era mitja tarda d’un dia plujós. Es veu que mai plou per allà, i el que obre les aixetes va esperar que arribéssim nosaltres... Tot un detall.

Com en tots els viatges, es fa gairebé imprescindible estudiar un itinerari per intentar veure aquelles coses més interessants. Després, a l’hora de la veritat, les circumstàncies fan que hi hagi variacions més o menys grans respecte la idea primigènia, però al cap i a la fi és una bona referència per seguir un recorregut. T’imagines els llocs a través d’imatges i també mitjançant plànols de ciutats. A Palermo, I Quattro Canti són un punt d’intersecció de dues de les principals vies del centre històric de la ciutat. Jo em vaig imaginar que serien dues avingudes amples, sense tenir en compte l’edat dels carrers. Per això vaig concebre que aquest punt com un lloc de certa magnitud. Vet aquí que quan arribàrem em vaig quedar una mica decebut, justament per fer-me més gran quelcom que no ho és.

Ara, amb la distància d’un mes, ja ho veig diferent. Les quatre façanes que s’aixequen en les quatre cantonades donen un caire de grandesa perquè les vies són força estretes per ser tan principals. En aquell moment ja no plovia però tot era moll, l’aspecte deixat de la ciutat augmentava la sensació de malenconia, les llums dels fanals ajudaven també en buscar un ambient de nostàlgia. Tot plegat, una imatge que es reté en la memòria i que dista un xic de la que reprodueix la càmera fotogràfica.