dissabte, 29 d’agost de 2009

Segesta

En la meva època d’estudiant, la professora d’art clàssic ens va aconsellar que si volíem veure temples clàssics en molt bon estat que no anéssim a Grècia, sinó que ens desplacéssim fins a Sicília.

Efectivament, uns anys més tard he seguit les seves indicacions i a finals de juny campàvem per terres sicilianes. La primera jornada ens serví de ben poc, però el segon dia ja vam podem veure vàries coses. Cap a la tarda vam arribar a Segesta on ens esperava un temple i un teatre. Un bus ens portà cap al teatre, lleugerament apartat del temple i una mica més alt. La calor era forta i les ampolles d’aigua es buidaven àvidament, per la qual cosa vam optar estalviar-nos la petita excursió de pujar fins al teatre i aprofitar la comoditat del transport. Com toca en aquests casos, vam fer proves d’acústica i ens vam retratar per deixar constància que és un teatre força ben conservat, i el millor de tot, com que està apartat de la població no s’hi fan actes de cap tipus, com passa a Taormina. Amb això vull dir que per aprofitar teatres com aquests, es condicionen les grades i l’escenari amb nous materials, destruint la imatge del passat, això sí, per fer-lo útil en el present. A Segesta això no és així, afortunadament per mi.

Arribats al temple poc importa si no guarda les proporcions de cànon clàssic. És una obra inacabada que es pot apreciar en les pròpies columnes les quals no tenen les arestes característiques de l’estil dòric. El timpà tampoc està esculpit i les columnes estan totalment rectes, és a dir, que no tenen la desviació adequada per a què des del terra provoqui una sensació de proporcionalitat entre elles i el seu conjunt. A més, mai es va fer un sostre.

Però, què importa això? Per als estudiosos no representarà un model pur, però el viatger queda encantat de poder plantar-se davant seu i contemplar-lo tal qual era, en peus, sense una pedra al terra i en un estat de conservació envejable. D’això es tracta, de copsar la majestuositat d’una empresa destinada al culte i voluntàriament construïda amb el material que assegura la durabilitat en el temps: la pedra.


Temple de Segesta, segle V aC