dissabte, 5 de setembre de 2009

Ressaca

La idea d’anar a sopar amb bons amics sempre és un estímul i una ocasió per passar-ho bé. I així fou. Des de la prèvia fins la darrera copa.

Avui les coses són diferents. Quantes vegades he sentit allò de “ja no és com abans”? Moltes, i és realment cert. Un servidor sempre ha tingut ressaques dolentes, d’aquelles de no suportar ni el soroll ni la llum, amb terribles mals de cap. Aquest matí he recordat aquelles vivències, desafortunadament. Quin horror!

Pensant-ho ara, fredament, i una mica més recuperat, sí vam beure força. En un principi, he cregut que tampoc va ser tanta la ingesta d’alcohol, però fent un repàs des de l’inici fins el final... caram! No m’estranya gens que el meu estat sigui tant lamentable.

En fi, demà serà un altre dia.