Cada vegada que escolto el programa del Clapés, el versió RAC-1, me n’adono de la importància del Sr. Marcel·lí Virgili. Un personatge que recupera refranys com a resposta o apunt per a qualsevol tema tractat en el programa, bé deu ser una font inesgotable de saviesa popular. Quan el Sr. Marcel·lí recau en algun dels seus mals o la dona l’ha deixat tancat a casa, el programa se’n ressent ostensiblement. No vull dir que sigui l’ànima del magazine, però la seva aportació il·lustra a través de l’humor, i això és digne del millor, perquè les matèries pesants si s’entomen lleugerament són de bon passar i millor pair. I, ves per on, en més d’una ocasió he pensat que no fos cas que el Sr. Marcel·lí amagués la identitat del més gran paremiòleg dels nostres temps en llengua catalana, el Víctor Pàmies. Celebrem avui, doncs, que en el seu Raons que rimen es fa ressò que ha aconseguit reunir 300.000 registres entre refranys, dites i altres expressions de caire popular. Tot un treball que cal reconèixer-li des d’aquest modest espai.
Felicitats Víctor!
5 comentaris:
Ha, ha... jo diria que el Parèmies és el camell pareomilògic del Sr. Marcel·lí!
Hehehehe! Bona connexió! Així que el Víctor ÉS el Sr. Casamajor??
Només li faltava aquesta, al Víctor: haver de fer hores extres magat darrera pseudònims! ;-)
En Marcel·lí és un pou de ciència. Jo sóc una màquina enregistradora.
Gràcies!
Ben trobada, Albert. Però crec que el Víctor té més anys...
Publica un comentari a l'entrada