dimecres, 10 de febrer de 2010

LOST

Ahir vaig tornar a rememorar belles sensacions. Vaig experimentar de nou l’addicció plena amb aquell deler cap al motiu venerat. I tot per una sèrie de TV; ep, però quina sèrie!

Passat un quart de deu, i a la Cuatro, LOST iniciava la que ha de ser la seva darrera temporada, la 6ª. Quan acompanyes durant moltes hores els personatges d’una història, ja sigui a nivell literari, televisiu, etc., es pot dir que formen part de la teva família, fins i tot els arribes a conèixer millor en molts casos. Els malalts de LOST hem hagut d’esperar força per què ahir sadolléssim les nostres necessitats d’una droga que, com totes, mai en tens prou. Per tant, d’això de sadollar-me, gens, al contrari, encara en tinc més ganes. I ja avanço que el final del darrer capítol serà un autèntic drama, perquè les coses que més desitges les vols amb molta ànsia al mateix temps que tems per la seva fi. Ai, però deixem que passin els capítols, no correm tant.

M’he alegrat de retrobar-me amb la Kate, el Sawyer, la Juliet, el Locke, el Jack, el Hurley, el Sayid i tants d’altres. Celebro, doncs, el seu retorn, i no miro més endavant perquè m’aterreix. Per cert, visiteu la lostpedia!