Com llegeixes?

Fa uns dies el Violinista Celest va encetar un debat al seu blog sobre el llibre en paper i l’e-book. És un debat del tot actual, en el que tothom hi té la seva opinió. Sembla que, ara per ara, els dos formats tenen garantit l’èxit i se’ls augura una llarga convivència. Està clar que els arguments a favor del paper o de ple suport a l’e-book se’n trobaran molts i, a més, encertats.

Aquest cap de setmana en parlava amb un consumidor de llibres de tota la vida. Aquest dia el vaig veure llegint una novel·la en un mòbil d’aquests que es desplega un teclat i té la pantalla apaisada. S’adapta la grandària de la lletra a les seves necessitats –i comoditats- i té una memòria prou gran com per albergar una gran quantitat de llibres. Reconeix que, al principi, li resultava incòmode haver de prémer contínuament la lletra per desplaçar el text, però ara ni se n’adona. Tot és acostumar-s’hi. Potser, fins i tot és millor llegir amb aquest mètode al llit, abans d’adormir-se, que amb qualsevol d’aquells exemplars gegants.

Més enllà de tot debat, el que crec és que el valor literari d’un text, la seva qualitat, és el que farà que sigui llegit. El format pot atraure, així com una bona campanya publicitària, i serà més venut, sense dubte. Ara bé, si és bo de veritat, no només serà molt comprat sinó que, a més, serà molt llegit. Sovint confonem comprar amb llegir.

Actualment estic fent un curs a la UOC. Tinc la possibilitat d’estudiar els temaris online o bé en paper. Ho faig en paper. Per què? Per que encara no he fet el canvi? Perquè, malgrat tot, digital no vol dir e-book? Per què? No ho sé. Bé, si que ho sé, m’és més còmode, encara que també penso que és una qüestió de conducta. Suposo que tot deu influir.

Hi ha qui pensa que l’e-book està acabat abans de començar perquè només és per llegir! També és veritat, ha de servir tot per a moltes coses, no?