Els inicis d’una persona curiosa no sempre porten als èxits, simplement es tracta de satisfer uns desigs, reaccionar davant l’estímul i gaudir amb allò que estàs fent. No obstant, si el talent emergeix els resultats ja són una altra cosa. En el camp de la fotografia, r.boladeres ha anat fent un camí propi que no ha passat desapercebut per aquells que el segueixen. Els reconeixements, els elogis a la seva obra i la bona projecció d’aquest jove creatiu, lluny d’empènyer-lo a intentar aventures artístiques mitjançant exposicions o, simplement, difondre el seu art, el que han fet és frenar les seves ànsies i submergir-lo en una profunda reflexió: l’èxit ha de malmetre la meva relació amb la fotografia? Els compromisos han de sacsejar una vida modesta i sense soroll que sóc incapaç de controlar? No, això no és el que vull.
En el seu espai, des de la intimitat, ens obre les seves creacions. Ens convida, però, si us plau, observem el que vulguem sense molestar gaire...
Aquest és el meu modest tribut al que considero un jove talentós que passa la vida de puntetes. El que no sap és que les coses bones acaben sent sorolloses sense adonar-se’n.
II, 2007
2 comentaris:
Realment passa inadvertit ell com persona,però la seva obra queda, algun dia sortirà a la llum.Bona Albert!!! per aquest article.
Anònim, tenim sort de poder-lo conéixer. És tot un privilegi...
Publica un comentari a l'entrada