diumenge, 19 de desembre de 2010

Obra Cultural Balear

Anit, mentre el Barça tornava a donar un recital de joc i els seus seguidor s'embadalien amb la Marató del Barça a TV3, jo, que ho visc des de l'altra banda, vaig canviar al 33. Si vaig gaudir del 5 a 0, no em va semblar igual allò d'ahir, potser perquè el d'ahir no era el Madrid, sinó més aviat un altre Almeria. Són lluites desiguals, i cada cop més.

El cas és que al 33 feien la Gala dels lliuraments de Premis 31 de desembre que Obra Cultural Balear atorgava en l'edició d'enguay, del 2010. M'hi vaig quedar i m'ho vaig passar bé. Normalment, aquest tipus de cerimònies a aquestes hores són prou somníferes per combatre els que pateixen d'insomni. Segurament que la d'ahir no era diferent. No obstant, vet aquí que vaig aguantar fins al final sense cap esforç, ans al contrari, esperant que cada guardonat dediqués les paraules de rigor i que les actuacions amenitzessin la trobada.

Obra Cultural Balear és una entitat que vetlla per la cultura pròpia, el país i la seva llengua. Reconeix en els diferents àmbits d'actuació l'aportació de figures cabdals, i altres més modestes, en cada camp que li donen un valor afegit a la cultura a la qual pertanyen. Per això, ahir desfilaren professors, periodistes, literats, músics, etc., cadascú amb el seu gra de sorra per promoure el fet balear, per dignificar-lo i ennoblir-lo, usant paraules del seu president Jaume Mateu.

La presentació de l'acte la van dur a terme la Bàrbara Arquè (TV3) i el Miquel Salamanca (IB3) que van conduir amb èxit tota la gala. Per obrir boca, Llonovoy i Toni Albà arrencaren amb bon humor i amb reivindicació de la llengua, amb la paròdia que aquest darrer va fer sobre el monarca borbó. Entre bloc i bloc de premiats, varen anar fent aparició altres artistes. Per mi, un gran moment fou el combat entre el grup català de rap “At versaris” i el glosador balear Mateu Xuri. Ambdós estils s'aliaren per fer de la improvisació una eina per compondre en català versos i rimes. Desconeixia tant At versaris com en Mateu Xuri, i he de confessar que el glosador em va captivar per la seva veu i la gràcia en remenar les paraules, ordenar-les i pronunciar-les de tal forma que en sortís la frase harmònica que havia de delir un públic que, al final, li dedicà una gran ovació.

Menció també per a Albert Guinovart al piano mostrant-nos a Chopin, Simó Andreu recitant Alcover i Pep Ramis en la dansa d'una actuació conjunta que dedicaren a la Serra de Tramuntana.

I per acabar, després que el baríton Joan Pons interpretés cançons balears, va cloure l'acte amb l'himne balear de La Balanguera.

Ja era mitjanit. El ressò del partit encara es percebia i jo me n'havia quedat totalment al marge. Sembla impossible en una societat catalana en què el futbol, vull dir el Barça, es percep com una mena de religió que, com els corrents filosòfics, s'introdueix en tots els aspectes de la vida, fins al punt de donar-li tanta transcendència a un fet objectivament intranscendent, jo pogués haver-me'n aïllat. Avui, en comprar el diari, la portada era per al partit d'ahir, tot i que no és un diari esportiu.

Som com som, mentre guanyi el Barça la resta importa ben poc.