dimecres, 22 de desembre de 2010

Hem de marxar

No calen més mostres. Ja sabem quines són les intencions i sabem que som nosaltres els que hem de reaccionar. Ben mirat, però, tota la sang que ens bull es torna orxata. Ens indignem, clamem al cel, cridem i ens manisfestem. Però, a qui volem enganyar?, finalment obeïm.

Ara només em falta que el meu tresor arribi a casa amb un llibre de matemàtiques en castellà. Quan jo anava a 8è d'EGB, les matemàtiques foren la primera assignatura que m'impartiren en català, tret de llengua catalana. Jo anava a un Colegio Nacional. Mica en mica s'ha guanyat terreny, el català ha normalitzat una situació i el model català d'immersió lingüística no es qüestiona ni a Europa ni enlloc, ans al contrari. Perdó, sí que es qüestiona, a Madrid.

Jo no vull més castellà a l'escola de la meva filla. Sé que el castellà l'aprendrà sense problemes, com no. Com a pare, la meva il·lusió i objectiu primordial és procurar que la meva filla pugui desenvolupar-se en la vida el millor possible, i sé que dominar el castellà la pot ajudar, i molt. Cal reforçar aquesta llengua a l'escola? No. La tenim present arreu, massa i tot, però aquesta és una percepció personal, és clar.

Ara, amb el model actual d'ensenyament, hi ha pares, pocs, que no troben just que el català sigui la llengua vehicular de l'escola. Si s'aplica la sentència del Tribunal Suprem, també hi haurà pares descontents. Això demostra que la divisió hi és, i quan s'acontenta uns s'emprenya els altres.

Jo tinc clar per on vull anar i no tinc opció de fer-ho en un altre lloc que no sigui el meu lloc al món, és a dir, Catalunya. No percebo un país que hagi de cedir davant una llengua tan forta que afeblirà la meva de forma gairebé definitiva, malgrat el terreny que va perdent dia a dia.

No vull seguir així, vull marxar, vull que ens deixin, vull deixar-ho. La sentència d'avui farà que hi hagi més independentistes. Compte! Perquè si per augmentar aquest índex anem perden tants llençols, al final no hi haurà bugada.

Hem de marxar!

1 comentari:

Dani ha dit...

No sabria com dir-ho millor. Hem de marxar.