I adéu a l’únic diari escrit íntegrament en gallec. És una pèrdua irreparable que tindrà les seves conseqüències. Em sap molt greu perquè part de la meva sang és gallega, encara que ja fa temps que no bull de la mateixa manera que la part catalana. S'hi poden veure causes economiques, és clar, però la responsabilitat és dels lectors.
El que intento dir és que mentre els catalans estimem la llengua i lluitem perquè sigui útil tant al mercat com a les institucions, els gallecs pensen que la seva és una llengua de segona, que no es pot anar enlloc amb ella. Ja sé que estic generalitzant molt, però he tingut converses amb gallecs que opinen així. El més lamentable de tot és que la desaparició de l’únic diari que quedava en gallec confirma els meus pensaments. Tant de bo només siguin prejudicis alimentats per uns quants que m’han fet veure una realitat concreta. Em temo, però, que la majoria guanya.
Per què uns pares gallecs que entre ells parlen en gallec al seu fill li parlen en castellà? És que si li parlen gallec és provincià? Per ells sí.
Sigui com sigui, jo seguiré llegint els autors gallecs en la seva llengua. Jo no salvaré el gallec, però si puc tractar-la com una llengua de primera em sentiré honorat de fer-ho... malgrat alguns gallecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada