A menys de deu dies de l’inici del meu particular camí de Sant Jaume, crec que he aconseguit un estat de forma acceptable. Les sensacions les he anat trobat amb els dies, és clar, però avui s’ha produït un petit gest que reafirma les meves conviccions. He sortit de casa i m’he dirigit al Castell Ciuró, d’allà he pujat a la Santa Creu d’Olorda pel camí costerut i no he posat els peus a terra. Com que m’he trobat bé m’he atansat a Vallvidrera i he refet la ruta a l’inrevés. En tot aquest recorregut he invertit una hora i tres quarts, no arriba. Aquest és l’element objectiu.
Subjectivament, crec que la meva preparació física és suficient, en cap cas vaig sobrat. El gran complement que penso que puc aportar a la meva condició física és l’estat anímic i psicològic, sobretot aquest darrer. Vull pensar que ara mateix conviu en harmonia allò del “mens sana in corpore sano”.
Un gran projecte, un coast to coast, un repte d’algú que farà quaranta anys en ple viatge. El preu és car, però. És massa car. Dues setmanes sense la família, dues setmanes sense allò que més m’estimo, dues setmanes són com dos mesos.
Malgrat tot, estic ple d’il·lusió i de ganes. Estic més neguitós ara que no pas quan comenci, ho sé. Sempre em passa. Vull que arribi el dia 16 i la bici es posi a rodar, amb les alforges, amb l’estora, amb el mapa... i amb un munt d’aventures per descobrir.
Fins aviat. Mentrestant, potser podreu seguir les peripècies aquí, tot i que encara l’estic vestint. Ha de ser modest i senzill per poder-ne fer ús durant el trajecte:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada