El degoteig d’inquilins que havíem d’ocupar l’excel·lent complex rural que ens havia d’acollir, finalitzà a dos quarts de deu, sota una intensa pluja. Maletes, bosses i jocs recorrien el camí cap a l’estança que els havia d’albergar entre corredisses pel patí i gotes trapelles que s’allotjaven al clatell dels nouvinguts. I aviat el primer àpat.
I el mag Lluís feu les delícies dels comensals amb quatre asos sota la màniga. I què bons! El bon vi presidí les truites, amanides, pizzes i altres viandes de les quals vam donar bona compta, primer la quitxalla, és clar. La sobretaula s’allargà, però la canalla aguantà el ritme que marcàvem els pares. Bé, cal anar entrenant-los, no?
Un intent d’excursió fou truncat pels plors de Sant Pere i aviat haguérem de recular. Es fa difícil contenir l’esperit indomable de quinze cadells humans amb les piles recent carregades per la nit. No obstant, malgrat haver d’estar a cobert en un espai gran però tancat, el fet de romandre plegats ja era prou al·licient com per estar vivint una gran experiència. Mentrestant, uns àvids cervesers es conjuraven al voltant d’una enorme paella amb un digne propòsit. I el van acomplir, ja ho crec.
La tarda continuà amb les llàgrimes dels celestials. Unes partides de sobretaula, música i ball, creps i cava. Què bé dansen les mares i què bé s’amaguen els pares. I... una clariana! El pati desert s’omplí de gent i les activitats a l’aire lliure aportaren el complement ideal.
Per fi el sol somrigué el diumenge. I sí, vam fer excursió, vam jugar a pilota, a matar, estiràrem la corda, i altres coses. Un dia perfecte, tret que tot el que comença té un final. Em quedo, però, amb llambregades en forma de paraules:
Aïllament, tonyina amb salsa de iogurt, màniga llarga, Juan Gil, petzar, Iphone i altaveus, rondo, futbol entollat, Golden Retriever, apostasia, showman Santi, campanar romànic, barbacoa, ulleres trencades, ball, trenta-un, la font de xocolata, maduixes de bosc, el España, Sant Agustí, cava, pastís de poma, piscina, lligaments creuats, xin-xin, corda, gaspatxo, retorn...
1 comentari:
... les plors de Sant Pere i les rialles de Sant Agustí.
Bonic resum Albert(el mag de les paraules entaulades).
Publica un comentari a l'entrada