No ho entenc. Les paraules suposadament fermes
de Mas a Madrid contrasten amb el que demana. Parla de transició nacional i de
camí propi, però de moment el que demana és arreglar la pela, cobrar. Potser si
jo he de negociar quartos amb en Mas m’ho repensaré si m’avisa que vol
deixar-me en l’estacada.
De tot plegat, el que n’extrec és que aviat l’aire
s’emportarà el fum. Paraules buides de cara als catalans i el gest de sempre de
cara als espanyols. A qui vol enganyar si aquesta pel·lícula ja l’hem vista? El doble joc de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada