dijous, 19 de juliol del 2007

Piqué a pique

M’ha causat una relativa sorpresa la dimissió de Piqué enfront del PPC. Com molta gent, pensava que la posició d’en Piqué era difícil de suportar, perquè era mal vist a Catalunya com a PPero i també a Madrid per moderat. Els equilibris han acabat per descompensar-se i la sortida ha estat l’opció més natural. Tampoc cauré en l’error de lliurar-lo de les seves culpes, si ser del PP és una culpa, car que jo sàpiga un és president d’un partit perquè vol i s’ho creu.

Ara tothom pensa en la radicalització del discurs del PPC i, en conseqüència, molts es freguen les mans perquè auguren una disminució importants dels vots. Vet aquí que jo no les tinc totes. No sé si aquest canvi d’estratègia també s’està esperant des de Catalunya. Ens hi juguem un pèsol?

3 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

El tandem Acebes-Zaplana no se l'hauria de menysprear, per res del món. El País Valencià n'és una prova.

Belart ha dit...

I tant, fa por de veritat. La demostració del que són capaços de fer la tenim en el dia a dia.

elverbenas ha dit...

El Piqué, malgrat tot, representava una dreta més oberta i europea, i no encaixava en una de tan rància com es la que representen Acebes, Zaplana, Aguirre i cia. Personalment, crec que el PPC baixarà en vots, perquè crec que hi ha molts votants del PP que s'identifiquen amb una dreta més liberal i no tan ... 'visceral'?