dijous, 1 de novembre de 2007

Al metro (I)

B: Ei! Hola, què tal!
V: Bé, ja és hora de plegar. Fins a on vas?

B
: Fins a Sants.

V
: Fins al caos?

B
: Sí, i tant, fins al puto caos!

V
: T’afecta molt, tot plegat.

B
: No, afortunadament agafo una altra línia de les afectades. Només vaig tenir problemes el primer dia de la suspensió d’aquelles línies. Des de Sant Vicenç de Calders
es pot arribar a Barcelona per la costa o per l’interior. Hi ha dues línies. En quedar inhabilitada la de la costa, la gent que ha pogut optar per la de l’interior ha omplert els vagons a petar. Jo, tot just agafo un tren que arrenca des del mateix Molins, però no t’ho perdis, el primer dia d’aquest pitote van fer baixar la gent que anava des de Barcelona a Sant Vicenç a l’estació de Molins de Rei. Els que anàvem a Barcelona en aquest tren que inicia recorregut des de Molins, vam utilitzar aquest tren que van buidar. El mal rotllo te’l pots imaginar. A més de sortir amb retard, a l’Hospitalet ens vam quedar parats ben bé un quart d’hora. Aquest és l’únic dia amb incidències, toquem fusta.
V
: Quina sort tens dintre d’aquest desastre!

B
: Ja ho pots ben dir. I tu? No vas cap a casa, oi?

V
: Sí, baixo a Diagonal.

B
: ??

V
: Mira, per venir a la feina, agafo el metro a Horta. Com que des de casa fa baixada em deixo caure fins a la plaça Eivissa. En canvi, per tornar, faig transbordament a Diagonal i baixo a Valldaura. Des d’aquesta estació em torno a deixar caure.

B
: ??

V
: Digues-ho! Vago, sóc un vago, ja ho sé. Ha, ha, ha!

B
: He, he! Sí, ho ets. No va tan malament fer una mica d’esforç. Valldaura és la parada que està al carrer Salses, oi?

V
: Efectivament.

En un moviment espontani, la jaqueta que porta en V sota el braç cau a terra.

B: Vigila, a veure si et titllaran de maltractador de roba, la gent d’aquest vagó et mirarà malament i d’aquí a uns dies et trobo en un plató de TELE5.
V: Doncs podrien fer-ho, perquè quan me’n vaig al llit, m’agrada despullar-me i llençar la roba a terra.
B: I la teva dona, què hi diu?
V: Ja no diu res, desisteix. Estaria bé comprar-me una cadireta encara que sigui.
B: Això, i la seguiries deixant a terra per d’aquesta manera demostrar-li a la teva dona del que ets capaç, que no hi ha remei, que ets un veritable maltractador de roba.
He, he!
V: Sí, sí. Ha, ha, ha!

Ding, dong, ding! Propera estació Diagonal, correspondència amb Línia 3 i Ferrocarrils.

B: Bé, noi, aquesta és la teva.
V: Sí, ens veiem demà. Déu.
B: Déu.

La cadira de Van Gogh, 1889
Vincent Van Gogh