Febrer

Un dia nou és un inici. Com un mes, o una setmana. Tot depèn de què o de com. Tampoc negaré que aquestes mateixes mesures de temps són una continuïtat, un punt i seguit, per entendre’ns.

Per mi, el canvi d’any comença al febrer. Diguem que és l’inici. I el gener només fou més del mateix que l’any passat. Per què? Per dos motius, principalment. Una reestructuració en l’horari laboral ha obert una llum que brilla més que el sol, que obre noves portes per a activitats que si bé no quedaven del tot limitades, si que les condicionava fortament.

L’altre motiu és més trivial si es vol. Un curs molt anhelat d’una matèria més que atractiva per a mi. Ser autodidacta representa un esforç doble que en una vida plena de responsabilitats no sempre s’aconsegueix superar. Ho he intentat un parell de cops, tot sigui dit. Ara, la presència i les ganes són prou motor de motivació per tirar-ho endavant. Aviat, espero, se’n podran veure els resultats.

Miro enrere, i fa tot just deu anys un febrer també va ser el causant de molts canvis en la meva vida. Aquell fou molt més important, més radical. Afectà la vida laboral, sentimental, acadèmica i espiritual. Deu n’hi do!

Conversation - IV

Ferran Jordà