dimarts, 30 de desembre de 2008

Homenatge a Joan Brossa

Brossa sorprèn amb la senzillesa de les seves propostes, tanmateix ens fa pensar. Escullo la Clau de serres lletrades perquè em suggereix coneixement, obertura, accés, empatia, tolerància, misteri, estètica i m’evoca al meu món meravellós de l’scrabble. Tot un còctel colat per la intel·ligència i clarividència brossiana.


Clau de serres lletrades, 1982
Joan Brossa

6 comentaris:

Francesc ha dit...

veig que tu també tens Brossa al blog... suposo que estem reclutats a la causa per la mateixa persona... ;)

Belart ha dit...

En efecte. Deu ser que ens veu la casa per passar-hi l'escombra...

abloccedari ha dit...

Un homenatge delicat i lletraferit. Merci per compartir-ho i brossany 9!

puigmalet

Belart ha dit...

Gràcies. Sempre és un plaer anar de la mà dels millors. Brossany 9!

vpamies ha dit...

Belart, has escollit un poema brossià fantàstic: ja no només hi ha les claus musicals, sinó també les claus de lletres. Quina porta deu obrir? ;-)

Gràcies per participar en l'homenatge!

Belart ha dit...

La clau és aquesta... es tracta d'obrir i no pas de tancar. Quan veiem una clau tendim a pensar en obrir portes. No obstant, potser no hauríem d'oblidar que també s'empra per tancar. Com dic en el post, en absolut és la intenció, sinó el mitja per arribar a...