Clau de serres lletrades, 1982
Joan Brossa
Joan Brossa
dimarts, 30 de desembre del 2008
Homenatge a Joan Brossa
Brossa sorprèn amb la senzillesa de les seves propostes, tanmateix ens fa pensar. Escullo la Clau de serres lletrades perquè em suggereix coneixement, obertura, accés, empatia, tolerància, misteri, estètica i m’evoca al meu món meravellós de l’scrabble. Tot un còctel colat per la intel·ligència i clarividència brossiana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
veig que tu també tens Brossa al blog... suposo que estem reclutats a la causa per la mateixa persona... ;)
En efecte. Deu ser que ens veu la casa per passar-hi l'escombra...
Un homenatge delicat i lletraferit. Merci per compartir-ho i brossany 9!
puigmalet
Gràcies. Sempre és un plaer anar de la mà dels millors. Brossany 9!
Belart, has escollit un poema brossià fantàstic: ja no només hi ha les claus musicals, sinó també les claus de lletres. Quina porta deu obrir? ;-)
Gràcies per participar en l'homenatge!
La clau és aquesta... es tracta d'obrir i no pas de tancar. Quan veiem una clau tendim a pensar en obrir portes. No obstant, potser no hauríem d'oblidar que també s'empra per tancar. Com dic en el post, en absolut és la intenció, sinó el mitja per arribar a...
Publica un comentari a l'entrada