Doncs he de dir que no m’han portat carbó els Reis de l’Orient. No és que sigui massa dolent, jo, però tampoc sóc un santet i, posats a esperar algun regal, ja em veia amb un saquet d’aquest fosc mineral. Deu ser que aquests personatges no ho coneixen tot, eh, o potser són massa benèvols.
Un dia, fa un temps, els vaig veure sense esperar-los. Estava en plena ruta romànica quan vaig entrar a Santa Maria de Taüll. Al fons, la Verge Maria ens convida a passar amb son Fill a la falda, tot i que el seu rostre no era la d’una amfitriona amable, que diguéssim. Tot i així, vàrem posar els peus al terra de llur casa. Els tres reis, que es feien dir Mel-hior, Gaspas i Baldasar (avui coneguts com Melcior, Gaspar i Baltasar) oferien els seus regals al minyonet. A sota també hi eren els quatre apòstols.
Fou la primera vegada que ens veiérem cara a cara. Encara ho recordo...
Maiestas Marianae i epifania, s. XII
Mestre de Taüll (Arnau de Bèrgam?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada