No recordo cap any en què hagi fet una desconnexió total com la d’aquest any. Des del dia 2 d’agost no havia tornat a capbussar-me en la navegació internàutica quotidiana que solc fer des de, sembla, temps immemorials. Ahir, 24 d’agost, hi vaig tornar.
En total han estat 3 setmanes en què el dia s’ha ocupat de forma diferent. Ha ajudat, i molt, la inaccessibilitat de l’entorn en el qual em trobava, tot i que sempre he tingut la possibilitat de tenir una hora d’internet al dia. Ho vaig intentar un jorn en què la temptació ja era massa grossa. En arribar, em vaig trobar la porta tancada i un escrit que anunciava que estaven de vacances fins la setmana següent, a partir del 9 d’agost.
I vet aquí com la fermesa –i la desgana del desplaçament- van fer que l’ansietat fos controlada fins gairebé ignorar-la.
No diré allò de tornar amb ànims renovats, perquè no crec que sigui així, sinó més aviat que tant de temps sense fer una cosa fa que ho agafis amb ganes una altra vegada. D’aquí un parell de dies tot tornarà a ser igual, com abans, com sempre.
2 comentaris:
és molt sana aquesta desconnexió. Jo només ho he fet un parell de dies, però 3 setmanes és molt millor
Home, jo ho he trobat massa temps. Però vaja, potser sí que és sa!
Publica un comentari a l'entrada