ica al món de l’art. De l’Haruki ja n’he parlat, ara toca en Takashi. La seva ja llarga trajectòria en l’àmbit artístic barreja elements de la tradició japonesa amb l’estil que adopten els manga. No obstant, beu del Pop Art i en alguns dels seus treballs s’hi endevina una petjada surrealista, com en l’obra Tan Tanbo (dreta) en què jo hi veig un Miró a la japonesa.
Murakami és el culpable del moviment artístic superflat, que podríem traduir com "superpla", que es basa sobretot en la bidimensionalitat de les obres. Hi deu tenir molt a veure l’empresa que va crear amb el nom de Kaikai Kiki, amb un doble objectiu. En primer lloc, una organització que és capaç de mantenir més de cent persones segur que d’entre tots sorgeix la millor qualitat per a la seva pròpia marca; però, a més, també compleix amb la sempre satisfactòria projecció de nous joves valors de l’art.
En aquest sentit, Takashi Murakami ha estat sovint comparat amb Warhol i la seva “The Factory”, tot i que, sense jutjar-ne els resultats, els medis són ben diferents: disseny a través de les noves tecnologies.
Bona part de la seva obra té un fort component cromàtic, així com un punt provocador i escabrós que estimula l’interès de l’espectador a través de la fórmula sempre efectiva de la transgressió.
My lonesome cowboy, 2001
Takashi Murakami
1 comentari:
Només llegir el primer paràgraf, és a dir abans d'arribar al segon, és exactament això el que m'ha vingut al cap veient la primera imatge: "Això és un Miró a la japonesa". Efectivament, sembla que tingui alguna influencia mironiana, el Takashi Murakami, o al menys en aquesta obra en concret.
Per cert, que l'equip de Google va fer un Doodle dedicat a en Takashi Murakami per celebrar l'entrada dels solsticis d'estiu i d'hivern del 2011.
http://chikiotaku.mx/2011/06/google-celebra-solsticio-con-ilustraciones-de-takashi-murakami
Publica un comentari a l'entrada