diumenge, 10 de gener de 2010

L'arbre

Avui hem plantat un arbre, no ben bé, però. La veritat és que les arrels són les que faran que es mantingui ben ferm i no trontolli amb qualsevol ventada ocasional. Si volem, tindrem cura d’ell per a què vagi agafant una forma especial, una forma en la que tots ens hi sentim bé, cadascú repenjat a la seva manera i pujant a les seves branques cada vegada més robustes. Perquè la solidesa serà un dels factor en els quals més responsabilitat tindrem, vull dir que caldrà regar-lo, abonar-lo, sulfatar-lo, esporgar-lo, etc., i això requereix de l’esforç col·lectiu i d’una bona mà de paciència.

Jo, no gaire aficionat a la jardineria, estic content d’aquesta empresa. No espero que sigui l’arbre de la ciència que Baroja descrigué a principis del segle passat, en tot cas preferiria que fos l’arbre de la vida, corregint-ne el màxim possible la ignorància de la qual mai ens deslliurem.

Segur que aviat tindrà un brancatge immens ple de fulles i flors que ens regali amb l’ombra refrescant a l’estiu, i ens protegeixi en els dies plujosos (si un mal raig no ho engega tot a rodar!).


Arbre gallec

Màrius Carretero