Vive le Tour de France

Avui he vist una imatge que valia tot el seu pes en or del món. El meu pas cap a l’adolescència, en els mesos de juliol, transcorregué davant la TV després de dinar, tot idolatrant noms com Hinault, Lejarreta, Fignon, Belda, Gorospe i altres que no recordo ara, però que només caldria esgarrapar una mica en la memòria per poder recuperar-los.
Tants anys després em permeto passar una estona com en aquell temps, encara que he de reconèixer que la passió no és la mateixa, ni de bon tros. Diguem que simplement que hi ha un cert interès pel Tour.
I avui ha merescut més que mai dormitar al sofà davant un grup d’homes amb un ferro entre les cames lliscant a una velocitat respectable. Aquesta típica i monòtona imatge ha estat trencada per un genet sobre un cavall que galopava en paral•lel al grup amb una llarga llança, preparat gairebé per entrar en combat. He obert els ulls de cop i m’he descobert amb mitja boca oberta. No podia creure que un Don Quijote contemporani fes aparició en una de les etapes del Tour, potser buscant també algun molí al que abatre.
Dilluns passat vaig tornar a agafar la bici i el dijous encara em feia mal el cul. És qüestió de tornar-hi, no deixar que les coses arribin a formar part del passat abans d’hora... com veure el Tour per la TV.