Fabra!

Avui a Espai Graff he penjat un graf d'en Fabra. La veritat és que fa por, tot i que el vull compartir també amb la reina.

Montana Shop & Gallery

L’street art deixa de ser-ho quan surt d’aquest mitjà. Si museus i galeries socialitzen aquest art el sentit de protesta, de transgressió, de provocació... minva i es descafeïna.

Tanmateix, l’art al carrer se seguirà fent malgrat la seva adopció en molts àmbits quotidians, només cal fixar-se en manifestos spots publicitaris, per exemple. Continuarà perquè sempre serà una resposta a un estímul el qual, lluny d’integrar-se en l’art convencional, fugirà de normes i cànons preestablerts per buscar la innovació i l’adaptació al medi que l’acull.

No obstant, aquest post el vull dedicar al Montana Shop & Gallery, una botiga necessària per al graffiter on, a més, hi ha reservat un espai expositiu que aquest any comptarà amb 6 mostres repartides en les següents dates:

VINO: del 15 de gener al 14 de març

BELIN: del 19 de març al 9 de maig

DBNS & MISTER: del 14 de maig al 26 de juny

IAM (INK AND MOVEMENT): del 2 de juliol al 30 de juliol

ED ZUMBA: del 6 d’agost al 3 d’octubre

BLOODY WRITERS 2: del 8 d’octubre al 5 de desembre

BETO: del 19 de desembre al 6 de febrer de 2010

No deixeu de visitar-la.

Com anell al dit

Llegeixo avui que les parets de Barcelona s’omplen de tags i que la proliferació de murals artístics ha caigut vertiginosament. Els agosarats que intentin enriquir els carrers de la ciutat s’exposen a multes importants. Per això, el factor temps és molt valorat, doncs fer un tag pot suposar uns minuts, mentre que un mural requereix una despesa considerable en temps i material. I tot per a què? Per a què després vinguin unes brigades de neteja de l’ajuntament i l’obra sigui més efímera que mai: un dia? dos? una setmana?...
I parlant de neteja, resultat que l’Ajuntament ha d’invertir més diners per suprimir els tags que quan es feien grafits artístics.
Sr. Hereu i companyia, facin-s’ho mirar. S’estan carregant –ja se l’han carregat- un motiu d’admiració de la nostra ciutat arreu del món, un actiu en forma d’art, i estan cobrint de gris la història del grafit a Barcelona.
Si hi hagués un canvi de color en les properes eleccions no crec que es modifiqués aquesta ordenança. Tant de bo. De moment, el meu desig per vostès és com el seu per als grafits. A veure si desapareixen d’una puta vegada! Els hi està com anell al dit.

ESPAI GRAFF

Feia temps que m’havia proposat la iniciativa que acabo de prendre avui. El grafit és un estil d’art que m’atrau d’allò més, potser perquè està al carrer, en una cantonada, en una paret, en alguna persiana d’aquell comerç... Potser també perquè fuig d’escoles i acadèmies, encara que les influències, com en tot, es fan notar. Per mil raons i per cap, el grafit per mi és un valor que cerco en cada localitat, fent-me’l meu i reproduint-lo, a partir d’ara, en un espai creat expressament: ESPAI GRAFF.

Des d’aquí faig una crida el més sorollosa possible per a totes aquelles persones que estiguin disposades a guiar-me cap al grafit, en una ciutat, en un poble, en un carrer, en una plaça, on sigui. També obro les portes a rebre les vostres captures grafiteres d’arreu del món, que seran publicades amb la localitat on han estat trobades, i amb la referència a l’autor que les envia.

ESPAI GRAFF és, doncs, un lloc per compartir l’art del carrer, tan perseguit com admirat. Un lloc de trobada per als amants de l’esprai en color, creador de formes i denúncies, d’estètiques, d’essències de viure.