Notorietat. La conversa, finalment, ha girat entorn a la necessitat dels individus per destacar en alguns aspectes. Hi ha qui es conforma en saber-se útil i considerat, però sense fer-ne ostentació; a aquest li diuen modest. Hi ha qui sobresurt espontàniament, sense proposar-s’ho, i és l’admiració dels altres, els quals potser creuen que és talentós. Hi ha qui amb treball i dedicació pot excel·lir amb més o menys fortuna, vist en el seu cercle com a perseverant. Hi ha el que és sabedor de les seves virtuts i les escampa als quatre vents, però que, en el fons, sempre està disposat a invertir les seves extraordinàries capacitats en donar-te un cop de mà; són els superbs de bon rotllo. Diguem que tots aquests són respectats i admirats. Però n’hi ha uns que la notorietat l’assoleixen a causa de rebaixar, anorrear, empetitir, meysprear, infravalorar... els mèrits o qualitats dels altres, com jo faig ara amb aquests. Aquests podem dir que són els superbs xungos o, simplement, uns notes.
La supèrbia de l'ignorant, 2006
Jordi Gamón Blanch
