S’apropa l’hora de dinar i les reivindicacions
de la Júlia van en augment. – De seguida dinarem, només falta una mica-. Sense
haver-la convençut, obre la llibreria i observa algun llibre d’una de les seves
prestatgeries. Se’n va.
Uns instants després, deixa un nota al meu
costat i m’adverteix que no la puc mirar, encara. Pocs minuts més tard, ens
reuneix a la seva mare i a mi, ens porta a l’habitació de l’ordinador. Ens
assenyala el paper i ens deixa sol. El despleguem i llegim:
Papa i
mama tinc una cosa per a bosaltres i tindreu que trobar unes pistes. 1 pista
neu al menjador
Ens dirigim al menjador corregint-la les
faltes que ha fet. Hi trobem una altra nota:
2 pista neu a la meva abitació de
dormir
Tornem a advertir-li les faltes, i anem a la
seva habitació. Una altra nota:
3 pista aneu al lababo
Ja no li diem res, tot i que advertim que ara
ha escrit bé “aneu”... Al lavabo trobem una altra nota:
4 i ultima pista neu a la cuina i
trubareu una cosa
Ens té intrigats...així que no triguem gens a
veure el que té per a nosaltres:
Tinc molta gana
Quin fart de riure tots tres! I aquesta
darrera nota sense ni una falta!
1 comentari:
Ha, ha! És genial! Els menuts sempre ens ensenyen coses, tot i que, de vegades, creguem que som nosaltres els que els ensenyem a ells... ;-)
Carme
Publica un comentari a l'entrada